Benvinguts a la dimensió desconeguda

Portem molts dies de calor asfixiant i en els que s’han batut tots els rècords de temperatura coneguts: el mes de juny més calorós, els 45,1ºC de Darnius i Navata, prop de Figueres, la temperatura més alta registrada mai a Catalunya,…

Si mirem una mica més enllà, no estem sols ja que a situació és similar, especialment a tot l’hemisferi nord, doncs han coincidit vàries cúpules de calor, unes zones d’altes pressions que, al situar-se sobre un territori, actuen com la tapa d’una olla i hi mantenen la calor, provocant els 53,3 ºC a la Vall de la Mort als Estats Units o els 52,2ºC que s’han assolit a la Xina. Però també a l’hemisferi sud, en ple hivern austral s’han registrat temperatures al voltant dels 30ºC al nord de l’Argentina i els científics diuen que la Terra ha arribat a la temperatura més alta mai registrada.

Aquestes onades de calor van acompanyades d’altres efectes, com sequera, incendis forestals i fenòmens meteorològics extrems. Impressionava veure a la gent, amb criatures al coll, fugint a peu dels incendis forestals de l’illa de Rodes en unes vacances que s’havien tornat un infern. O també les pluges de la Xina on l’aigua, que baixava amb molta violència, ha inundat moltes ciutats.

Menys evidents són els impactes sobre la salut. Els increments de temperatura afecten a tothom, però d’una manera molt més marcada tant a persones més vulnerables des del punt de vista fisiològic (gent gran, nens, embarassades, malalts,…) però també des del punt de vista sòcio-econòmic (gent amb rendes baixes, treballadors a l’exterior,…).

L’any 2003 es va produir a Europa una onada de calor, molt recordada, que va deixar 70.000 morts. Recentment, s’ha publicat un estudi científic a la revista Nature que ha estimat que 61.672 morts estan relacionades amb l’excés de calor a Europa durant l’estiu de 2022, amb Itàlia, Grècia, Espanya i Portugal al capdavant d’aquest funest rànquing.

Les previsions per l’any vinent encara són pitjors, doncs, el canvi climàtic i les concentracions elevades de CO₂ a l’atmosfera, s’encavalcarà amb “El Niño”. Aquest és un fenomen natural que passa de manera cíclica, en períodes que oscil·len entre cada dos i set anys i que s’allarga durant aproximadament un any, en el que arriba aigua calenta a la superfície del Pacífic, escalfant l’aire i provocant increments globals de temperatura. Els científics van certificar recentment que enguany ja ha començat El Niño, tot i que els seus efectes només es noten a escala regional, a les costes del Perú, i no serà fins ben avançat l’hivern que la seva influència afectarà tot el planeta. Els anys en que hi ha Niño es caracteritzen per ser encara més calorosos i per alterar el règim de pluges, reduint la producció d’aliments a nivell mundial.

Fer prediccions sobre el clima és molt complex i tot està molt interrelacionat i a més hi ha  efectes que es poden retro-alimentar. Però el que si que està clar és que els científics estan sorpresos per la magnitud i l’acceleració d’aquests fenòmens i ens adverteixen que estem entrant en territori inexplorat. I mentre què fem? Continuem com la granota que està dins l’olla al foc, pensant que encara s’està prou bé a l’aigua, o saltem fora per no acabar bullits?