Benvinguts a la dimensió desconeguda

Portem molts dies de calor asfixiant i en els que s’han batut tots els rècords de temperatura coneguts: el mes de juny més calorós, els 45,1ºC de Darnius i Navata, prop de Figueres, la temperatura més alta registrada mai a Catalunya,…

Si mirem una mica més enllà, no estem sols ja que a situació és similar, especialment a tot l’hemisferi nord, doncs han coincidit vàries cúpules de calor, unes zones d’altes pressions que, al situar-se sobre un territori, actuen com la tapa d’una olla i hi mantenen la calor, provocant els 53,3 ºC a la Vall de la Mort als Estats Units o els 52,2ºC que s’han assolit a la Xina. Però també a l’hemisferi sud, en ple hivern austral s’han registrat temperatures al voltant dels 30ºC al nord de l’Argentina i els científics diuen que la Terra ha arribat a la temperatura més alta mai registrada.

Aquestes onades de calor van acompanyades d’altres efectes, com sequera, incendis forestals i fenòmens meteorològics extrems. Impressionava veure a la gent, amb criatures al coll, fugint a peu dels incendis forestals de l’illa de Rodes en unes vacances que s’havien tornat un infern. O també les pluges de la Xina on l’aigua, que baixava amb molta violència, ha inundat moltes ciutats.

Menys evidents són els impactes sobre la salut. Els increments de temperatura afecten a tothom, però d’una manera molt més marcada tant a persones més vulnerables des del punt de vista fisiològic (gent gran, nens, embarassades, malalts,…) però també des del punt de vista sòcio-econòmic (gent amb rendes baixes, treballadors a l’exterior,…).

L’any 2003 es va produir a Europa una onada de calor, molt recordada, que va deixar 70.000 morts. Recentment, s’ha publicat un estudi científic a la revista Nature que ha estimat que 61.672 morts estan relacionades amb l’excés de calor a Europa durant l’estiu de 2022, amb Itàlia, Grècia, Espanya i Portugal al capdavant d’aquest funest rànquing.

Les previsions per l’any vinent encara són pitjors, doncs, el canvi climàtic i les concentracions elevades de CO₂ a l’atmosfera, s’encavalcarà amb “El Niño”. Aquest és un fenomen natural que passa de manera cíclica, en períodes que oscil·len entre cada dos i set anys i que s’allarga durant aproximadament un any, en el que arriba aigua calenta a la superfície del Pacífic, escalfant l’aire i provocant increments globals de temperatura. Els científics van certificar recentment que enguany ja ha començat El Niño, tot i que els seus efectes només es noten a escala regional, a les costes del Perú, i no serà fins ben avançat l’hivern que la seva influència afectarà tot el planeta. Els anys en que hi ha Niño es caracteritzen per ser encara més calorosos i per alterar el règim de pluges, reduint la producció d’aliments a nivell mundial.

Fer prediccions sobre el clima és molt complex i tot està molt interrelacionat i a més hi ha  efectes que es poden retro-alimentar. Però el que si que està clar és que els científics estan sorpresos per la magnitud i l’acceleració d’aquests fenòmens i ens adverteixen que estem entrant en territori inexplorat. I mentre què fem? Continuem com la granota que està dins l’olla al foc, pensant que encara s’està prou bé a l’aigua, o saltem fora per no acabar bullits?

Què en quedarà de l’onada de calor?

A casa nostra hem començat el mes d’agost amb uns registres d’elevades temperatures excepcionals. Les notícies però, feia dies que ens alertaven de casos similars, temperatures molt elevades a bona part de l’hemisferi nord i grans incendis en llocs tan dispars com Califòrnia, Portugal o Suècia

El canvi climàtic ja no és quimera ni allò que arribarà en el futur, sinó que ja és una realitat i aquests dies n’hem tingut un tast. Dies de molta calor, però el que és més significatiu, nits amb temperatures mínimes molt elevades que no permeten un bon descans. D’aquestes nits se’n diuen tropicals si la temperatura no baixa dels 20ºC o tòrrides si no baixa dels 25ºC. A Barcelona i a l’Empordà hem tingut nits que fins i tot s’ha anat més enllà i no han baixat dels 30ºC.

Les prediccions que feien els científics que deien que  s’estan complint i en alguns casos s’avancen. En pocs anys s’ha passat del dubte a la certesa i directament a l’experimentació d’un fenomen que s’accelerarà. I aquesta només és una de les parts més visibles d’un fenomen que té d’altres implicacions com efectes sobre la salut, reduccions de les collites, increments dels períodes de sequera, efectes sobre el turisme…és a dir sobre tots els àmbits de la nostra vida.

I aquests efectes no es donen només en països llunyans sinó que a Catalunya, si llegim el que publiquen els diaris, durant l’onada de calor s’han comptabilitzat de moment onze persones mortes, 500.000 kg de musclos morts al Delta de l’Ebre i d’altres dels que no en som prou conscients encara.

Quan vam patir altres problemes com la sequera de l’any 2008 (que amb el canvi climàtic també s’aguditzarà) una de les coses que s’ha mantingut al llarg dels anys va ser un menor consum d’aigua, fruit de millores en la xarxa i també de la conscienciació de la ciutadania. Ens va quedar molt clar que l’aigua era un recurs escàs, que no s’havia de malbaratar i ho vàrem incorporar al nostre dia a dia.

D’aquesta onada de calor, ens en quedarà alguna cosa més que pensar que l’any vinent hem d’instal·lar aire condicionat si no en tenim, comprar més ventiladors o planificar unes vacances a algun país més fred de l’hemisferi sud? És a dir, ens adaptarem o farem alguna cosa més per reduir les nostres emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que contribueixen al canvi climàtic. L’evolució tecnològica ens pot ajudar, però no ens salvarà del canvi climàtic sinó hi ha un canvi d’actitud, col·lectiu (i per tant dels governs, administracions i empreses), però també individual. I no des de la culpabilitat però sí des de la responsabilitat, perquè es poden fer gestos que hi contribueixin. Puc moderar el meu consum energètic, utilitzar més el transport públic, fer unes compres més racionals, donar una segona vida als objectes, separar bé els residus a casa, malbaratar menys aliments,…

Què ens deixarà l’onada de calor? Aprendrem o l’any vinent continuarem queixant-nos?